Turisme climàtic

“El presidente del Servicio Meteorológico alemán, Wolfgang Kusch, ha afirmado que el aumento de las temperaturas por el cambio climático hará que muchos alemanes prefieran el Báltico a Mallorca” METRO

Ja fa més de 20 anys que els experts parlaven del canvi climàtic i de les excessives emissions de gasos d’efecte hivernacle. En 1992, a la cimera de Rio de Janeiro es va definir el canvi climàtic com un problema actual, global i urgent.

Sembla irònic, ja que no ha sigut fins fa pocs anys enrere que la societat i els mitjans de comunicació han començat a alarmar-se pels seus efectes. Però la qüestió pot ser encara molt més irònica. Quin món podem oferir a les futures generacions si tenim en compte que la patent del cotxe d’hidrogen pertany a una de les majors petroleres del món [Shell]?

Aquests dies s’escoltava als mitjans de comunicació que en un futur no molt llunyà Mallorca perdrà turistes alemanys a causa de l’escalfament global. De tot allò que podria centrar l’interès dels mitjans, està clar que aquesta notícia els ha semblat la més rellevant.

Potser des d’un punt de vista turístic, els canvis mediambientals i el desglaç afectaran les tendències demogràfiques. Però després de mesos oferint reportatges, notícies i entrevistes a experts del món de l’ecologia, sembla que tot està dit.
Per això podem suposar que intentant anar un poc més enllà, els alemanys han decidit investigar quin serà el seu lloc per estiuejar quan a Mallorca comencen a agafar insolacions...
Sincerament, no m’importa on aniran. És més, podríem unir aquesta notícia amb una altra que també està d’actualitat aquesta setmana.
Si no sabem on anar...

“Por primera vez, los astrónomos acaban de encontrar un planeta fuera del sistema solar que cumpliría todos los requisitos para albergar vida” EL MUNDO

...això si, els aconselle molta paciència en el viatge.

Bloc-addictes

“Tener una bitácora puede llevar a la obsesión. Su autor necesita estar continuamente conectado a ella, escribe sólo para decir que se va a dormir, se enfada con sus amigos porque le preguntan cómo está. Ya lo ha explicado en un post…” 20 MINUTOS

Per addicció a la xarxa, per soledat emocional, per aprovar una assignatura... diverses són les raons per crear un bloc. Però sabem en realitat on ens fiquem quan comencen a escriure posts? Ho publicava el diari gratuït:

Locura. Enloqueces cuando no puedes acceder a tu blog.
El futuro. Empiezas a pensar en futuros artículos en mitad de una cita, de una película…
Días después. Cuando caminas por la calle recuerdas algún comentario que alguien te escribió, te ríes.
Enfados. Cuando tus amigos te preguntan “¿qué te cuentas?” Te molestas porque tú ya lo has escrito en tu blog y ellos no te leen.
Curiosidad. Si te dejan un comentario anónimo, averiguas quién es.
Avisos. Has escrito un post sólo para decir que te vas a dormir.
Los celos. Estás celoso de la gente que está incluida en más listas de blogs y tiene más comentarios que tú.

Tractaré de no caure en la addicció, però no sé si ho aconseguiré.....

Qui coneixia a “?”?

“Con 32 cadáveres aún sin dar sepultura, hoy parece que lo sucedido era una tragedia anunciada” EL PAÍS

Passa sovint i cada vegada em molesta més.
L’estudiant sud-coreà, que va assassinar a 32 companys el passat dilluns, havia rebut assessorament psicològic, diverses companyes l’havien acusat de persecució sexual, i fins i tot havia amenaçat en suïcidar-se. Quan se li requeria que signés un document ho feia amb un interrogant.
“Las señales estaban todas ahí, ahora está todo claro” afirma un professor de Cho Seung-hui.

Mirat així pot ser tenen raó, però no m’acaben de convèncer.
Segons publiquen aquests dies els mitjans de comunicació, era "molt" evident que l’estudiant nord-americà reunia les característiques necessàries per cometre una gran massacre... Tot apuntava que ho faria. I si estava tan clar, per què, una vegada més, no van actuar a temps? Els encanta lamentar-se pel temps perdut.

En aquest sentit imagine que seria útil saber quin percentatge de població rep actualment tractament psicològic als Estats Units i quants pateixen trastorns mentals. Segurament la proporció "d’assassins potencials" ens alertaria, sobretot si tenim en compte que 1 de cada 3 nord-americans està armat.

Patrimoni cultural

“La nostra herència és el nostre futur”
Amb aquest lema la fundació 7 Noves Meravelles ha iniciat una campanya per actualitzar el patrimoni cultural de la humanitat. El 7 sempre ha sigut un número simbòlic i fins i tot màgic al llarg de la història: es diu que 7 són els estats de la matèria, els pecats capitals i els reis que van governar Roma després de la seua fundació.

En un intent per definir quins monuments mereixen obtenir aquest reconeixement, l’ideòleg suís, Bernard Weber, s’ha proposat ser el mecenas d’aquest “útil” i “productiu” enginy i crear una pàgina Web per tal d’afavorir l’elecció.
La iniciativa compta amb l’ajuda de la UNESCO i ja ha rebut més de 28 milions de vots, on un conjunt de 21 construccions arquitectòniques es disputen formar part d’una llista que, personalment, mai podria elaborar.

La societat, amb l’ajuda del mitjans de comunicació, tendeixen a crear llistes per mesurar la qualitat dels objectes i les idees, ja que sembla que sense elles estaríem perduts...
Malgrat que no hi ha cap necessitat d’etiquetar i escollir entre el romanticisme del Taj Mahal, la monumentalitat de la Gran Muralla Xina o el ritualisme dels Stonehenge, en qüestió de mesos el món tindrà una nova llista que fer servir com a referent. Però sense cap dubte, cadascun d’aquests monuments i molts altres conservaran el seu encant, i cap llista podrà mai definir tots aquells trets que els fan únics.

Codi de conducta

“Cada segundo se escriben 16 millones de amenazas o insultos en la blogosfera…” ADN

Els espais destinats a albergar bitàcores a Internet han decidit instaurar un conjunt de normes de conducta. Amb la finalitat d’evitar el que s’ha denominat com “ciberbullying”, els gurus de la xarxa Tim O’Reilly, teòric de la Web 2.0., i Jimmy Wales, fundador de la Wikipedia, han impulsat un codi ètic per al territori anàrquic que caracteritza la blogosfera.

Es tracta d’unes normes que proposen responsabilitzar-se d’allò publicat en les nostres pàgines encara que no ho escrivim nosaltres, o no escriure allò que no diríem en persona...
Molts bloggers han criticat aquesta proposta que per a ells es podria definir com una “dictadura”, ja que es basa en el “totalitarisme” i la “censura”.

Fins ara la llibertat a la xarxa estava defensada per la Cort Federal dels Estats Units i es considerava que el blogger no era responsable dels continguts que publiquen tercers en el seu bloc.

Sembla que aquesta llibertat a expressar comentaris començarà a veure’s coartada, en un intent per establir un codi de conducta que fins el moment ha resultat del tot innecessari. De qualsevol manera, un codi ètic que siga una referència per als usuaris no deuria d’aplicar-se com una llei ni exercir de censor, perquè suposaria un pas enrere en les llibertats que ofereix la xarxa.