Eleccions a Canal 9

“En los medios de titularidad pública de la Comunidad Valenciana apenas sale la oposición, salvo para ridiculizarla. Los temas y personajes del PP son tratados con el mismo sectarismo que practicaba el No-Do del franquismo. Parece paradójico que un partido que quisiera parecer liberal utilice los medios de comunicación con un sectarismo propios de un régimen totalitario. Hay diversas investigaciones rigurosas que muestran cuanto señalo.” Josep Lluís Gómez Mompart

El catedràtic Josep Lluís Gómez Mompart va posar en marxa la llicenciatura de Periodisme a la Universitat de València a l’any 2000. Me l’he creuat diverses vegades pels passadissos de la Pompeu. Els 5 minuts següents els dedique a recordar el campus de Blasco Ibáñez...
Ahir pel matí el pais.com li va permetre parlar amb els lectors per tal d’analitzar els comportaments i missatges electorals dels candidats als municipis i governs de la Comunitat Valenciana. De les respostes es poden extraure moltes conclusions:

No és res nou que molts mitjans de València estan en l’òrbita del PP, però no per això mai deixarà de cridar la meua atenció que especialment els de titularitat pública, com són Canal 9 i Ràdio 9, estiguen indirectament (de vegades ho fan molt patent) controlats pel partit que governa la Generalitat.
L’espai dedicat a l’oposició sorprenentment tendeix a reduir-se amb informacions molt sectàries perquè està clar que l’ambient polític de la televisió autonòmica és popular, ple d’amiguismes i amb un cert menyspreu per la llengua.

Fa mesos que no puc veure Canal 9. No la trobe a faltar perquè mai vaig ser una fidel espectadora de la seua programació, però és evident que tant les televisions autonòmiques com les locals deurien ser un espai des del qual oferir informació als ciutadans, sobretot durant la campanya electoral. Lluny d’això, Canal 9 sempre que pot tracta de trair als grups que no formen govern.

A més, en nombroses ocasions, el govern valencià amb l’ajuda del canal autonòmic han tractat d’enfrontar València amb altres comunitats amb temes com la mancança d’aigua. També han intentat trencar els vincles amb la nostra cultura. Què volen aconseguir amb el desprestigi mediàtic i l’eliminació de TV3 a València?
“no creen en la propia lengua ni en la cultura en el sentido amplio y abierto. Porque su valencianismo es sólo de boquilla, para atraer a sectores "blaveros" y porque, sienten lo propio con vergüenza, como algo pequeño, rural.”

Què és l'ART?

“La subasta de una pintura de Mark Rothko alcanza los 72,8 millones de dólares. La pieza vendida por David Rockefeller marca un nuevo récord por su precio” LA VANGUARDIA

Fa uns dies els diaris publicaven un tipus de notícia cultural que comença a ser molt habitual. Un dels principals elements que justificaven la seua rellevància informativa no podia ser altre que el valor econòmic de la seua venda.
Aquesta és l’obra d’art contemporani més cara venuda en una subhasta:

La notícia m’ha fet recordar un succés que va ocórrer fa uns anys...
Amb la finalitat de lluitar contra el sistema establert i ridiculitzar l’art modern, la fundació basca Mike Nedo es proclamava com un anti-Crist de l’art. No importa ser un gran artista, ja que tot l’art pot tornar-se important si es promogut convenientment...

…the important aspect in art is the work of the art itself, and the feelings it provokes on the observer. Modern day society however, seems to grant greater relevance to who the artist is, and the publicity of his work.

Dos individus, pertanyents a Mike Nedo, aconseguiren al 2003 cometre la proesa d’exhibir una pintura falsa al museu Guggenheim de Bilbao. Una pintura que mostrava un cor rodejat per una espiral, titulada The whirl of love que a més de ser observada pels visitants del museu com si fos una autèntica i valuosa obra d’art, aconseguí sortir a tots els informatius.

Els museus, els mercats, els crítics... amb l’ajuda dels mitjans de comunicació tracten de definir tot allò que devem considerar com ART. Està clar que també poden equivocar-se...

Per apreciar l’art hi ha que estar lliure de prejudicis i tenir en compte que deu emocionar a l’espectador. Si un quadre et deixa totalment indiferent, per què considerar que eixa obra és art? Està clar que el més important no és tenir en compte el valor econòmic de les obres artístiques, sinó tractar de cercar el màxim plaer en tot allò que mires, contemples o escoltes.

Hiperrealitat

“Las sedes del PSOE y PP incendiadas en Second Life.
Aparecen los primeros actos de 'kale borroka' virtual en las sedes del PSOE de Oviedo y el PP de Gijón.
Tras las manifestaciones que tuvieron lugar los días pasados en Second Life, hoy las sedes han aparecido ardiendo en un acto de "kale borroka" virtual. Tras los actos vandálicos que han tenido lugar los últimos días en la sede del PSOE han bloqueado la entrada a numerosos "avatares" para intentar que los sucesos se repitan, sin embargo los gestores de ambas sedes no han conseguido evitar que aparezcan incendiadas.” EL PAIS

Definitivament sembla que la societat ha decidit allunyar-se de la realitat. Els mitjans de comunicació, en aquest cas la xarxa d’Internet, creen móns virtuals i simulats que ens aboquen a l’aïllament i la passivitat. Es perd el debat social, i es veu substituït per iniciatives hiperreals dutes a terme a través d’un ordinador...

Fórmula Camps

“Ecclestone ha reconocido haberse enamorado de las personalidades de Francisco Camps, presidente de la Generalitat y Rita Barberá, alcaldesa de la ciudad, y ha asegurado que no se fía de los nombres de las grandes ciudades, sino de las personas” EL PAIS

A aquestes dues notícies tan sols les distancien 24 hores, temps suficient per a que els actors implicats en la negociació diguen, es desdiguen i tracten de confondre.

És una llàstima que Ecclestone no tingués en compte, quan va comparèixer en el Palau de les Arts de València, que les seues paraules no sols tindrien ressò molt més enllà del Mediterrani, sinó que els mitjans de comunicació ja s’encarregarien de que les seues declaracions quedaren ben patents:
“Siento comunicar que esta mañana no me he atrevido a decirle al presidente que aunque todo está preparado y todo está en su lugar, vamos a esperar a que acaben las elecciones para firmar el contrato” van ser les paraules del magnat britànic que van ser completades per part del president de la Generalitat Valenciana al assenyalar que vincular el gran premi a la seua continuïtat era d’agrair.

I com ‘no hay 2 sin 3’, Mariano Rajoy va decidir enriquir-nos amb les seues opinions: “Hay partidos que dan credibilidad y otros que no lo hacen. Si el jefe de la Fórmula 1 dice que tiene confianza en una persona y en un partido, es algo de lo que debemos enorgullecernos, pero si dice que no la tiene en otros partidos, es algo que debe mover a algunos a la reflexión”. Rajoy ja optava per llegir molt més que entre línies i traure les seues pròpies conclusions...

Més tard i en unes noves declaracions, Bernie Ecclestone, afirmava que Camps havia interpretat malament les seues paraules. Jo crec que el subconscient del president de la Generalitat el va trair...
Després de tantes reunions, està clar que Ecclestone sap què vol i amb qui vol fer aquests negocis, una cosa ben diferent és que opte per fer-ho públic. Si de tot s’aprèn, ara ja sap que el president de la Generalitat Valenciana parla massa.

Fa temps Francisco Camps ja anunciava que la ciutat de València albergaria una carrera de Fórmula 1 amb un traçat urbà i que rebria el nom de Gran Premi d’Europa, al ja tenir Barcelona el nom de GP d’Espanya. Fet que farà d’Espanya l’únic país amb dos circuits de Fórmula 1.
En aquest sentit, sembla que la notícia ha creat un conflicte esportiu. Per una banda la Junta d’Andalusia va pressionar per a que aquesta carrera es traslladés al circuit de Jerez. I per una altra banda (tracteu de NO llançar-vos al meu coll), Catalunya tampoc es va mostrar molt accessible, i tractà de frustrar aquestes negociacions desprestigiant les opcions de València. Uns interessos clarament motivats perquè Montmeló continués sent l’únic gran premi d’Espanya.

L’altre dia vam viure el que podríem considerar perfectament com un acte de campanya, al que a més podem afegir els milers d’euros estalviats en publicitat. No sé si amb intenció o sense ella, però s’han beneficiat del ample patrocini que els han ofert els mitjans de comunicació.
Ni és la manera, ni la forma d’aconseguir que València tinga un circuit de Fórmula 1. Tractar de comprar vots d’aquesta manera em sembla menyspreable, per no pensar en les despeses econòmiques que comportarà aquest esdeveniment esportiu, així com les interminables obres...

Turn the music on!

“La difusió de música per Internet ha patit un dur revés a partir d'avui amb la decisió de l'estació de ràdio Pandora.com d'impedir el seu ús a la majoria dels internautes radicats fora dels Estats Units.” EL PERIÓDICO

Fa una setmana el meu company de pis va compartir amb mi una d’aquestes adreces Webs que et fa pensar que deu haver molta gent a l’atur o amb molt de temps lliure. I és que tan sols a algú amb molta dedicació se li acudiria crear estacions de ràdio personalitzades per a cada internauta.

Es tractava d’una emissora exclusiva de la xarxa que estava programada per a cada usuari. Els creadors es van basar en el genoma humà, classificant la música en funció d'uns determinats paràmetres, com ara lletra, melodia, harmonia o ritme.
Al introduir el nom d’un artista o cançó, l’emissora generava una llista de cançons afins que es perfeccionava avaluant les diferents melodies. El resultat era una emissió perfecta, estadísticament parlant.

Doncs bé, sembla que, una vegada més, la xarxa no és tan lliure com sembla. Pandora.com ja ha deixat d’emetre música fora dels EE.UU. Resulta que la Web ha tancat les seues portes a totes les adreces IP de l'exterior, per "pressions legals" de les companyies discogràfiques nord-americanes, segons ha explicat el fundador de la companyia.
Un tancament que es deu a la impossibilitat d'arribar a acords de llicència amb els propietaris dels drets d'autor per reproduir cançons en streaming.

Pandora s'havia convertit, en només un any, en un dels programes més útils per escoltar música on line. Jo tan sols la vaig poder provar dos dies. No era l’invent del segle, però tenia allò que tant m’agrada de la ràdio: la improvisació i la capacitat de sorprendre’m.

Quan va ser llançada fa any i mig, els creadors de Pandora van assenyalar que amb aquest programa pretenien capturar "l'essència de la música en el seu nivell més fonamental". Encara no puc definir quina és l'essència, perquè pense que les millors coses no es poden definir. Però els repte a que tanquen totes les ràdios a Internet... de segur que jo continuaré escoltant música perquè sense ella no imagine el món.

Veles e vents

Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar

mestre i ponent contra d´ells veig armar:

xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab lurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

qu'en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn...

...versa un dels poemes del poeta valencià Ausiàs March. Uns versos que, a més, han servit per nomenar l’emblema arquitectònic de la Copa de l’Amèrica 2007, l’edifici Veles e Vents.

El poema tracta la força del vent, un dels principals absents en l’inici de la 32a edició de la cursa de vela. I és que després de tantes obres, noves construccions i reformes a la ciutat de València, sembla que hi ha una cosa que l’alcaldessa Rita no ha pogut controlar...
Malgrat les despeses multimilionàries fetes en tecnologia per celebrar el torneig més antic del món, no han trobat cap solució per impedir aquest problema meteorològic.

Alguns altres inconvenients tampoc no li han vingut massa bé a l’Ajuntament de València. Les inversions per millorar i condicionar la ciutat del Túria li han generat el major nombre de denúncies, des de que la candidata popular està al front del consistori.

Diuen que junt amb la ciutat de les Arts i les Ciències, València comença a ser una ciutat de referència, però em sembla que totes aquestes actuacions han resultat contraproduents. Com pot ser que tenint el port i el riu tan a prop de ma casa, puga percebre tot açò com tan llunyà?

Pel que fa al tractament informatiu que ha rebut la Copa de l’Amèrica, clarament ha sigut excessiu. Durant mesos l’autonòmica valenciana Canal 9 ens ha ofert notícies que tractaven des de l’arribada al port de l’Alinghi [guanyador suís de l’última edició] fins especials on ens explicaven cadascuna de les parts que composen una embarcació, passant pels típics i inservibles cursos de vela a través d’una pantalla.
Els periòdics no s’han quedat enrere, i diaris com El Levante o Las Provincias han iniciat una cursa per oferir els millors i més complets suplements.
Si el que volien era informar, segurament informació ens ha sobrat, però si a més pretenien crear interès per aquesta competició, en el meu cas no els ha funcionat...

Turisme climàtic

“El presidente del Servicio Meteorológico alemán, Wolfgang Kusch, ha afirmado que el aumento de las temperaturas por el cambio climático hará que muchos alemanes prefieran el Báltico a Mallorca” METRO

Ja fa més de 20 anys que els experts parlaven del canvi climàtic i de les excessives emissions de gasos d’efecte hivernacle. En 1992, a la cimera de Rio de Janeiro es va definir el canvi climàtic com un problema actual, global i urgent.

Sembla irònic, ja que no ha sigut fins fa pocs anys enrere que la societat i els mitjans de comunicació han començat a alarmar-se pels seus efectes. Però la qüestió pot ser encara molt més irònica. Quin món podem oferir a les futures generacions si tenim en compte que la patent del cotxe d’hidrogen pertany a una de les majors petroleres del món [Shell]?

Aquests dies s’escoltava als mitjans de comunicació que en un futur no molt llunyà Mallorca perdrà turistes alemanys a causa de l’escalfament global. De tot allò que podria centrar l’interès dels mitjans, està clar que aquesta notícia els ha semblat la més rellevant.

Potser des d’un punt de vista turístic, els canvis mediambientals i el desglaç afectaran les tendències demogràfiques. Però després de mesos oferint reportatges, notícies i entrevistes a experts del món de l’ecologia, sembla que tot està dit.
Per això podem suposar que intentant anar un poc més enllà, els alemanys han decidit investigar quin serà el seu lloc per estiuejar quan a Mallorca comencen a agafar insolacions...
Sincerament, no m’importa on aniran. És més, podríem unir aquesta notícia amb una altra que també està d’actualitat aquesta setmana.
Si no sabem on anar...

“Por primera vez, los astrónomos acaban de encontrar un planeta fuera del sistema solar que cumpliría todos los requisitos para albergar vida” EL MUNDO

...això si, els aconselle molta paciència en el viatge.

Bloc-addictes

“Tener una bitácora puede llevar a la obsesión. Su autor necesita estar continuamente conectado a ella, escribe sólo para decir que se va a dormir, se enfada con sus amigos porque le preguntan cómo está. Ya lo ha explicado en un post…” 20 MINUTOS

Per addicció a la xarxa, per soledat emocional, per aprovar una assignatura... diverses són les raons per crear un bloc. Però sabem en realitat on ens fiquem quan comencen a escriure posts? Ho publicava el diari gratuït:

Locura. Enloqueces cuando no puedes acceder a tu blog.
El futuro. Empiezas a pensar en futuros artículos en mitad de una cita, de una película…
Días después. Cuando caminas por la calle recuerdas algún comentario que alguien te escribió, te ríes.
Enfados. Cuando tus amigos te preguntan “¿qué te cuentas?” Te molestas porque tú ya lo has escrito en tu blog y ellos no te leen.
Curiosidad. Si te dejan un comentario anónimo, averiguas quién es.
Avisos. Has escrito un post sólo para decir que te vas a dormir.
Los celos. Estás celoso de la gente que está incluida en más listas de blogs y tiene más comentarios que tú.

Tractaré de no caure en la addicció, però no sé si ho aconseguiré.....

Qui coneixia a “?”?

“Con 32 cadáveres aún sin dar sepultura, hoy parece que lo sucedido era una tragedia anunciada” EL PAÍS

Passa sovint i cada vegada em molesta més.
L’estudiant sud-coreà, que va assassinar a 32 companys el passat dilluns, havia rebut assessorament psicològic, diverses companyes l’havien acusat de persecució sexual, i fins i tot havia amenaçat en suïcidar-se. Quan se li requeria que signés un document ho feia amb un interrogant.
“Las señales estaban todas ahí, ahora está todo claro” afirma un professor de Cho Seung-hui.

Mirat així pot ser tenen raó, però no m’acaben de convèncer.
Segons publiquen aquests dies els mitjans de comunicació, era "molt" evident que l’estudiant nord-americà reunia les característiques necessàries per cometre una gran massacre... Tot apuntava que ho faria. I si estava tan clar, per què, una vegada més, no van actuar a temps? Els encanta lamentar-se pel temps perdut.

En aquest sentit imagine que seria útil saber quin percentatge de població rep actualment tractament psicològic als Estats Units i quants pateixen trastorns mentals. Segurament la proporció "d’assassins potencials" ens alertaria, sobretot si tenim en compte que 1 de cada 3 nord-americans està armat.

Patrimoni cultural

“La nostra herència és el nostre futur”
Amb aquest lema la fundació 7 Noves Meravelles ha iniciat una campanya per actualitzar el patrimoni cultural de la humanitat. El 7 sempre ha sigut un número simbòlic i fins i tot màgic al llarg de la història: es diu que 7 són els estats de la matèria, els pecats capitals i els reis que van governar Roma després de la seua fundació.

En un intent per definir quins monuments mereixen obtenir aquest reconeixement, l’ideòleg suís, Bernard Weber, s’ha proposat ser el mecenas d’aquest “útil” i “productiu” enginy i crear una pàgina Web per tal d’afavorir l’elecció.
La iniciativa compta amb l’ajuda de la UNESCO i ja ha rebut més de 28 milions de vots, on un conjunt de 21 construccions arquitectòniques es disputen formar part d’una llista que, personalment, mai podria elaborar.

La societat, amb l’ajuda del mitjans de comunicació, tendeixen a crear llistes per mesurar la qualitat dels objectes i les idees, ja que sembla que sense elles estaríem perduts...
Malgrat que no hi ha cap necessitat d’etiquetar i escollir entre el romanticisme del Taj Mahal, la monumentalitat de la Gran Muralla Xina o el ritualisme dels Stonehenge, en qüestió de mesos el món tindrà una nova llista que fer servir com a referent. Però sense cap dubte, cadascun d’aquests monuments i molts altres conservaran el seu encant, i cap llista podrà mai definir tots aquells trets que els fan únics.