Fa una setmana el meu company de pis va compartir amb mi una d’aquestes adreces Webs que et fa pensar que deu haver molta gent a l’atur o amb molt de temps lliure. I és que tan sols a algú amb molta dedicació se li acudiria crear estacions de ràdio personalitzades per a cada internauta.
Es tractava d’una emissora exclusiva de la xarxa que estava programada per a cada usuari. Els creadors es van basar en el genoma humà, classificant la música en funció d'uns determinats paràmetres, com ara lletra, melodia, harmonia o ritme.
Al introduir el nom d’un artista o cançó, l’emissora generava una llista de cançons afins que es perfeccionava avaluant les diferents melodies. El resultat era una emissió perfecta, estadísticament parlant.
Doncs bé, sembla que, una vegada més, la xarxa no és tan lliure com sembla. Pandora.com ja ha deixat d’emetre música fora dels EE.UU. Resulta que la Web ha tancat les seues portes a totes les adreces IP de l'exterior, per "pressions legals" de les companyies discogràfiques nord-americanes, segons ha explicat el fundador de la companyia.
Un tancament que es deu a la impossibilitat d'arribar a acords de llicència amb els propietaris dels drets d'autor per reproduir cançons en streaming.
Pandora s'havia convertit, en només un any, en un dels programes més útils per escoltar música on line. Jo tan sols la vaig poder provar dos dies. No era l’invent del segle, però tenia allò que tant m’agrada de la ràdio: la improvisació i la capacitat de sorprendre’m.
Quan va ser llançada fa any i mig, els creadors de Pandora van assenyalar que amb aquest programa pretenien capturar "l'essència de la música en el seu nivell més fonamental". Encara no puc definir quina és l'essència, perquè pense que les millors coses no es poden definir. Però els repte a que tanquen totes les ràdios a Internet... de segur que jo continuaré escoltant música perquè sense ella no imagine el món.
6 comentarios:
Jo vaig ser un dels primers apòlegs de Pandora, pàgina aculturadora per excelència, que diria Adorno.
Sobre l'emplaçament de les Rades Grises lo millor és que t'adressis al Senyor dels Anells, versió en català (o en valencià) traduïda per en Francesc Parcerisas (en valencià també pel mateix)... A la Terra Mitjana cada cop queden menys elfs i quan se'n van, ho fan amb un vaixell des de les dites Rades, on regna Círdam, el mestre d'Aixa.
(Vaig tenir una adolescència molt monotemàtica i improductiva jo.
Namarië)
El viernes si que vas a escuchar buena música!
La música és capaç de fer-nos sentir allò que només la terra ens pot transmetre!!!
La música es sinónimo de libertad, de tocar lo que quieras y como quieras, siempre que sea bueno y tenga pasión, que la música sea el alimento del amor!
Una llàstima, jo no e pogut gaudir d'aquesta web. La música és un miracle i no s'hauria de privar a ningú de gaudir-lo.
Per cert, sóc l'Oliver a una mà
Publicar un comentario