Fa uns dies els diaris publicaven un tipus de notícia cultural que comença a ser molt habitual. Un dels principals elements que justificaven la seua rellevància informativa no podia ser altre que el valor econòmic de la seua venda.
Aquesta és l’obra d’art contemporani més cara venuda en una subhasta:
Amb la finalitat de lluitar contra el sistema establert i ridiculitzar l’art modern, la fundació basca Mike Nedo es proclamava com un anti-Crist de l’art. No importa ser un gran artista, ja que tot l’art pot tornar-se important si es promogut convenientment...
…the important aspect in art is the work of the art itself, and the feelings it provokes on the observer. Modern day society however, seems to grant greater relevance to who the artist is, and the publicity of his work.
Dos individus, pertanyents a Mike Nedo, aconseguiren al 2003 cometre la proesa d’exhibir una pintura falsa al museu Guggenheim de Bilbao. Una pintura que mostrava un cor rodejat per una espiral, titulada The whirl of love que a més de ser observada pels visitants del museu com si fos una autèntica i valuosa obra d’art, aconseguí sortir a tots els informatius.
Els museus, els mercats, els crítics... amb l’ajuda dels mitjans de comunicació tracten de definir tot allò que devem considerar com ART. Està clar que també poden equivocar-se...
Per apreciar l’art hi ha que estar lliure de prejudicis i tenir en compte que deu emocionar a l’espectador. Si un quadre et deixa totalment indiferent, per què considerar que eixa obra és art? Està clar que el més important no és tenir en compte el valor econòmic de les obres artístiques, sinó tractar de cercar el màxim plaer en tot allò que mires, contemples o escoltes.
7 comentarios:
molt bé teresa,....un comentari que s'acosta a la filosofia del meu últim post,....més felicitat i sentiment i menys estructures, estrés i martingales que ens imposen, fins i tot, l'art que ens ha d'agradar!!!
A mi les sardanes m'aporten sentimentalment molt i no sóc un barretinaire. Prou estigmes i més art popular!!!
Rothko, Kandisnsky,l'últim Miró, Andrér Derain, etc. Tots aquests grans estafadors han llençat a les escombraries la noció d'art. Sort que al segle XX va aparèixer el Salvador, Dalí, per fer-nos veure que l'art és alguna cosa més que pintar damunt un suport.
no estic d'acord, l'art no té que crear emocions. Ami la pintura en general no em diu res, no em crida l'atenció, i no per això discutim que sigui art.
Oliver, em sembla que el teu cor batega amb molt poca força. Un poc més de sentiment i emocions, per favor!!!
Salut!
Si alguien cree que puede explicar lo que es el arte de forma racional, es que no sabe lo que es el arte. El arte es algo abstracto e irracional. Escapa de cualquier lógica existente y por eso crea tanta controversia entre el público. A alguien le puede parecer arte un cuadro de picaso, a otros una canción de Sabina y a otros que el Barça meta 6 goles en el calderón.
¡ART ATTACK!
No obstant, en alguns casos per saber que diu un llibre s'ha d'aprendre a llegir...
Per mi l'art no només són sentiments, sinó que també comporta unes qualitats tècniques (el cas dels 6 gols no es van fer perque sí, o una cançó del Sabina). El que passa és que molts artistes abstractes s'han oblidat de la tècnica, millor dit, no en tenen.
Publicar un comentario