“Con 32 cadáveres aún sin dar sepultura, hoy parece que lo sucedido era una tragedia anunciada” EL PAÍS
Passa sovint i cada vegada em molesta més.
L’estudiant sud-coreà, que va assassinar a 32 companys el passat dilluns, havia rebut assessorament psicològic, diverses companyes l’havien acusat de persecució sexual, i fins i tot havia amenaçat en suïcidar-se. Quan se li requeria que signés un document ho feia amb un interrogant.
“Las señales estaban todas ahí, ahora está todo claro” afirma un professor de Cho Seung-hui.
Mirat així pot ser tenen raó, però no m’acaben de convèncer.
Segons publiquen aquests dies els mitjans de comunicació, era "molt" evident que l’estudiant nord-americà reunia les característiques necessàries per cometre una gran massacre... Tot apuntava que ho faria. I si estava tan clar, per què, una vegada més, no van actuar a temps? Els encanta lamentar-se pel temps perdut.
En aquest sentit imagine que seria útil saber quin percentatge de població rep actualment tractament psicològic als Estats Units i quants pateixen trastorns mentals. Segurament la proporció "d’assassins potencials" ens alertaria, sobretot si tenim en compte que 1 de cada 3 nord-americans està armat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
8 comentarios:
Com bé dius, les meravelles del món sempre conserven el seu encant. Una persona meravellosa com la teva, segur que també ho conserva tota la seva vida.
Hola Teresita!
Yo me hago las mismas preguntas que tú, ¿porque si todo apuntaba a que había indicios de que ocurriera esta masacre nadie lo detuvo a tiempo?
Creo que aunque le demos vueltas no encontraremos una explicación que nos satisfaga realmente.
La verdad que veo fatal que en EEUU dejen comprar armas a cualquier persona e incluso con antecedentes de suicidio y psicóticos,¿pero eso dónde se ha visto? deberíamos preguntarnos en qué clase de mundo estamos viviendo y preocuparnos por lo que sucede ya que esto (aunque pensemos que pasa lejos de España y no nos repercute) no sucede así.
Sin ir más lejos antes de ayer en las noticias decían que habían investigado unos reporteros aquí en España la manera de conseguir un arma y se vio que se puede conseguir fácilmente puesto que un reportero que simulaba tener depresión y sentirse rechazado por el resto de gente conseguía el certificado sin ningún problema.
Espero que esto se quede en un caso "aislado" y que no se "ponga de moda" porque sino me veo venir que dentro de un par de años vamos todos con un arma debajo del brazo.
Un besito muy fuerte y espero el domingo la cena que me debes,jiji.
Pim, pam, pum, en aquest país també hi ha molta gent necessitada d'ajuda pppppsssssicològica, oi?
Totalment d'acord, ara tothom era un visionari que veia en el tarat un assessí en potència. On eren abans de la massacre?
Pot ser ara mateix seré la nota discordant, però deixem de plantejar la qüestió com a futur-visionaris corruptes, o com ells mateixos es definirien, "experts en...".
Ara mateix també podríem entrar dins la repetitiva discusió de si armes de foc si o armes de foc no.Que si tenen dret segons la segona esmena de la Constitució, que si tenen dret per a evitar la invasió anglesa(això encara és un argument?),etc.
En els detractors podríem advertir que qui té una arma, és un perill potencial, que els filtres aplicats són fàcilment salvables,etc.
Ara bé, ningú no ha parlat en cap moment del professor que va donar la seva vida per a protegir la dels seus alumnes en el precís moment en que s'acostava l'assassí,ningú ha parlat del problema de deixar de banda que aquest noi no era purament "caucàsic" i que ara segurament hi haurà un increment de violència o xenofòbia cap a aquest grup social,l'anomenat "asiàtic", que no es documentarà a la premsa de tal manera ni amb tanta repercussió com ha tingut aquest cas.
Per que mai es té en compte que després d'una acció violenta,amb morts pel mig, sempre que s'identifica a l'individu, altres sectors de la societat aboquen les seves frustracions cap a ell? Per què no tenen la mateixa repercussió? Per què creiem que ho coneixem tot i ens escandalitzem davant 32 morts, quan cada dia dinem amb la xifra de morts "només" a l'Irak?
Salut
Un puntualització: el paio era nord-americà d'origen nord-coreà. Perquè s'ha de ser molt USA per fer això..
Subratllo l'èmfasi del darrer comentari, que està la mar d'encertat.
Secundao quede que el comentari de l'Alba ho clava.
Salut
Publicar un comentario