“Cada segundo se escriben 16 millones de amenazas o insultos en la blogosfera…” ADN
Els espais destinats a albergar bitàcores a Internet han decidit instaurar un conjunt de normes de conducta. Amb la finalitat d’evitar el que s’ha denominat com “ciberbullying”, els gurus de la xarxa Tim O’Reilly, teòric de la Web 2.0., i Jimmy Wales, fundador de la Wikipedia, han impulsat un codi ètic per al territori anàrquic que caracteritza la blogosfera.
Es tracta d’unes normes que proposen responsabilitzar-se d’allò publicat en les nostres pàgines encara que no ho escrivim nosaltres, o no escriure allò que no diríem en persona...
Molts bloggers han criticat aquesta proposta que per a ells es podria definir com una “dictadura”, ja que es basa en el “totalitarisme” i la “censura”.
Fins ara la llibertat a la xarxa estava defensada per la Cort Federal dels Estats Units i es considerava que el blogger no era responsable dels continguts que publiquen tercers en el seu bloc.
Sembla que aquesta llibertat a expressar comentaris començarà a veure’s coartada, en un intent per establir un codi de conducta que fins el moment ha resultat del tot innecessari. De qualsevol manera, un codi ètic que siga una referència per als usuaris no deuria d’aplicar-se com una llei ni exercir de censor, perquè suposaria un pas enrere en les llibertats que ofereix la xarxa.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
El que jo me pregunte és: eixe primer post sobre codis de conducta és una indirecta a tots els que ací comentem?
Te deixe amb un poema apòcrif del gran Tagore:
Querida Teresa,
si me quieres escribir
primero deberás medir
la longitud de la mesa.
Companya Teresa!!!
Enmig de l'homenatge que et fem dia a dia,...t'escric aquest post per comentar-te que estic profundament trist pel fet que ens comencin a coartar llibertats a internet,...ja m'estranyava a mi,....que internet fós tant bonic,....
Espero que continuïs amb aquest bloc i t'apuntis el meu: isiuntristatzar.blogspot.com
Ja deus saber qui sóc, no?
Apa
Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa
Teresa, passejem pel parc de la devesa durant una estona estesa?
Fent camí arribarà un dia
on la més simple oronella crida,
cada vol d'au cantarà
per centmil llocs admirada
allà es troba ella,
la de lletres belles
de lluent rostre
refulgent al vent la mirada
diguent al món
que per mots no ha sigut oblidada
la seva iluminada proesa,
que més per força,
gran ha sigut
per el bonic nom de Teresa.
Segons com bufa el vent em sento superat com a poeta.
Publicar un comentario